Promotors de la iniciativa
  • L’Aixada
EXPERIÈNCIA 6

L’Aixada, associació per a la difusió d’un consum crític i responsable

L’Aixada és una cooperativa de consum que es defineix com a cooperativa de consum crític i responsable del barri de Gràcia, a Barcelona. Fundada l’any 2003, actualment té 40 socis o unitats familiars. Els socis fan setmanalment una compra conjunta de productes alimentaris i per la llar, que després es distribueixen segons un sistema de funcionament acordat entre tots i totes.

En el cas de l’Aixada, també pretenen que sigui un espai de formació del consum crític i responsable i de tots els aspectes vinculats amb aquesta qüestió, de difusió i sensibilització interna i externa, i de participació i enfortiment de xarxes locals.

Una investigació feta per un grup de companys i companyes de l’Aixada conclou que l’ideari de la cooperativa es pot plasmar en sis eixos conceptuals, que són:

  • Política, en la mesura que comporta la modificació dels hàbits de consum, que planteja un sistema alternatiu a la globalització.
  • Consum, perquè encara que l’objectiu d’alguns dels seus membres hagi estat, inicialment, entrar a la cooperativa per consumir aliments més sans i naturals, aquest objectiu s’ha anat ampliant portant-los a reflexionar sobre el mateix consum i la seva repercussió a la societat, fins al punt que ara es considera fonamental que es duguin a terme processos de discussió i debat col·lectiu sobre allò que consumeixen. També han arribat a la conclusió que el consum crític també implica comprendre els mecanismes de producció, distribució i consum que hi ha darrere de cada cosa que compren, i descobrir que el consum és un dels majors engranatges que mou aquest sistema. Estan convençuts i convençudes que trencant amb aquest model capitalista i establint altres formes i mecanismes per dur a terme aquest intercanvi, a llarg termini es produirà un canvi en els consumidors que portarà a un canvi en el model de producció, distribució i consum.
  • Alternatives en allò quotidià, perquè comporta un procés d’aprenentatge, tant pel que fa al model organitzatiu i de gestió de l’associació, com pel que fa a la relació amb l’agricultura ecològica i el consum crític i responsable, que provoca una transformació individual i col·lectiva.
  • Organització, amb un funcionament horitzontal i assembleari en què les decisions es prenen per consens.
  • Llaços personals, perquè comporta crear llaços personals que trenquen amb el model individualista vigent en la societat. També comporta un procés d’integració en el barri, de crear xarxes d’amics preocupats per qüestions similars, i també s’han anat creant llaços de confiança i amistat veritables.
  • Xarxes i vincles externs, ja que es considera una alternativa de canvi personal amb voluntat de tenir una incidència en l’àmbit social, amb la creació i participació a xarxes, dinamitzant activitats al barri, en l’àmbit local, coordinació amb d’altres iniciatives similars, per tenir una veu més forta.

Com van néixer?

La majoria dels fundadors de l’Aixada eren a la llista d’espera d’una altra cooperativa del barri amb qui comparteixen objectius: la Gleva. Aquesta associació els va convocar a una reunió per fer-los saber que un projecte de les seves característiques no podia absorbir tanta gent i, que, en conseqüència els proposaven compartir el seu coneixement perquè muntessin una nova associació.

No es coneixien però varen remeiar aviat aquest fet: la Gleva va posar a la seva disposició també la seva infraestructura, van donar-los 1.000 € a fons perdut i van començar les reunions setmanals.

Allà es van gestar els pilars de l’Aixada: què volien que fos, com s’organitzarien, quina arquitectura legal necessitaven, quin en seria el nom, etc.

Què fan?

L’activitat més quotidiana és la compra de productes ecològics i/o fruit de projectes socials que els semblen interessants. Per això, es troben els dimecres i cada Unitat Familiar (UF) recull la compra que ha encarregat i fa la comanda per a la setmana següent.

No obstant això, perquè aquests productes arribin al seu local han d’haver passat moltes coses:

  • La comissió de consum recull les conclusions dels debats assemblearis on es decideix quins productes són necessaris.
  • A partir d’aquí, investiga quines ofertes ecològiques i/o socials hi ha al mercat.
  • Posteriorment, presenta els resultats a l’assemblea i es tria proveïdor.
  • Aquesta elecció de proveïdor sovint està contrastada tant per l’opinió d’altres cooperatives de consum crític del nostre país, com per la visita i la presentació del proveïdor a l’Aixada. Això els ajuda a establir llaços amb els seus proveïdors, a apropar-los a la realitat agroalimentària del país i a mirar d’entendre la complexitat del sector. Per tant, no es tracta només de triar què volen menjar, sinó d’aprendre més sobre la nostra responsabilitat com a consumidors/es i a comprometre’s amb les persones que miren de tirar endavant projectes socialment valuosos.

A banda de la compra setmanal, l’Aixada:

  • Manté contactes amb altres cooperatives del sector.
  • Organitza regularment xerrades, cursos i altres activitats relacionades amb els seus objectius, obertes a tothom.
  • Participa en campanyes organitzades per altres entitats: Plataforma Transgènics Fora, adhesió a la demanda contra l’ordenança cívica de Barcelona, adhesió al procés de pau a Euskadi, etc.
  • Assisteix a conferències, màsters i taules rodones per difondre el model de consum i d’organització que defensen.
  • Imparteix tallers oberts a la ciutadania (permacultura, elaboració de pa, sabons, etc.).

Com s’organitzen?

Tenen un funcionament cooperatiu, horitzontal i assembleari; les decisions es prenen sempre per consens. Un dels principis bàsics és l’autogestió. Per facilitar-la s’han autoimposat un límit màxim de 40 unitats familiars. Cadascú decideix quina composició té la seva UF (famílies nuclears, amics, companys de feina, etc.). D’aquesta manera han aconseguit tenir, també en aquest sentit, una associació molt rica: són gent de diferents orígens socials i nacionals, de totes les edats i amb formacions diverses: artistes, professors d’universitat, metges, biòlegs, lampistes, educadors, mestres, periodistes, etc.

Cada UF ha d’assumir una sèrie de compromisos:

  • Participar a les assemblees, enteses com els espais on es prenen les decisions, sempre per consens. Això els permet:
    • No precipitar les seves decisions: s’adopten només quan estan tots i totes convençudes.
    • Augmentar la riquesa dels debats, ja que les opinions de tots ajuden a entendre la complexitat dels temes de debat.
  • Fer un torn de venda.
  • Participar en una comissió. Actualment són:
    • Consum: recollir informació sobre consum i proveïdors i portar la relació amb aquests.
    • Econolegal: control de quotes, diners i qüestions legals.
    • Logística: tasques d’organització general i de dinamització de les assemblees, torns, rebuda de nous membres, ordre del local, esdeveniments diversos.
    • Informàtica: organització del sistema de comandes i de compres per ordinador. Han fet un programa de software lliure ad hoc que facilita moltíssim les comandes.
    • Activitats: formació, activitats, relacions amb altres cooperatives i col·lectius.
  • Pagar la quota mensual que ens permet fer front a les despeses de l’associació i “anar estalviant” per fer possible el naixement d’altres “cooperatives” d’aquest estil a Catalunya.

“Beneficis col·laterals”

De moment no han hagut de lamentar cap dany, però sí que estan gaudint d’uns beneficis que, potser, alguns dels fundadors i fundadores de l’Aixada no s’imaginaven de bon principi:

  • D’alguna manera han enfortit els llaços amb el barri i, en aquest sentit, han creat comunitat.
  • Alguns (molts) s’han fet amics: comprometre’s amb algú tot sovint fa que t’hi vinculis emocionalment.
  • Això ha fet que es creés una xarxa informal d’ajuda mútua. Per exemple, amb la creació de La Petita Aixada, els pares i mares de l’Aixada han trobat un espai de socialització per als seus fills i una altra manera de facilitar la complicada conciliació laboral.

A partir de l’estiu de 2016, l’Aixada forma part de l’Ateneu Rosa de Foc, al carrer Robí 5 de la Vila de Gràcia, compartint local amb altres cooperatives (La Tòfona i Verduretes).

Paraules clau
#COOPERATIVISME #Consum Crític i Responsable #Transformació Individual i Col·lectiva