BRÚIXOLA PER

Conèixer

FITXA 4

L’Economia Social i Solidària a Catalunya

Autoria
Diversos autors. Coordinador: Jordi Boixader, Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic
Data de publicació
Gener 2016

Descripció

Des de la convicció que l’Economia social i solidària (ESS) es fa amb la pràctica, la Diputació de Barcelona recull en aquest informe un bon nombre d’experiències basades en set categories:

  1. Eines per crear ocupació: l’ESS posa el focus en les persones i en la seva capacitat d’aportar coneixements i habilitats en la producció de béns i serveis, de tal manera que la seva prioritat és crear i mantenir l’ocupació (remunerada o no). Algunes de les pràctiques d’ESS que poden estimular la creació d’ocupació són les cooperatives que acullen persones emprenedores, les empreses socials d’inserció, el tercer sector, la reempresa cooperativa o, en l’àmbit de la sensibilització, les cooperatives escolars.
  2. Eines per finançar projectes: iniciatives que pretenen connectar l’estalvi amb uns objectius dotats de contingut social, ambiental o, simplement, ètic. Algunes pràctiques d’ESS en aquest àmbit són els crèdits concedits per entitats de finances ètiques, els préstecs participatius, els avals solidaris, determinades formes de “micromecenatge” o els clubs d’inversió locals.
  3. Eines per finançar projectes: iniciatives que pretenen connectar l’estalvi amb uns objectius dotats de contingut social, ambiental o, simplement, ètic. Algunes pràctiques d’ESS en aquest àmbit són els crèdits concedits per entitats de finances ètiques, els préstecs participatius, els avals solidaris, determinades formes de “micromecenatge” o els clubs d’inversió locals.
  4. Eines per millorar l’oferta: l’oferta de l’ESS necessita instruments propis per garantir el respecte als seus principis i comunicar els seus projectes a la societat. Algunes pràctiques que poden millorar l’oferta local són les cooperatives de serveis, les etiquetes i informes ecosocials i la venda de proximitat.
  5. Eines per crear béns públics: el protagonisme col·lectiu de les iniciatives d’ESS les fa especialment adequades per contribuir a activar recursos que el mercat no ha sabut o no ha volgut (per falta de rendibilitat econòmica) posar en valor en benefici de la comunitat. Algunes pràctiques d’ESS per crear béns públics són la recuperació d’espais abandonats per a usos públics i la conversió de negocis privats en béns públics.
  6. Eines per redistribuir béns públics: la presa de decisions col·lectiva i democràtica inherent a les pràctiques econòmiques de l’ESS també és un factor a tenir molt en compte a l’hora d’assignar els recursos públics, per davant de fórmules que sobredimensionen el pes dels interessos privats. Una bona pràctica d’ESS per redistribuir els béns públics locals són els pressupostos participatius.
  7. Eines per a l’estalvi individual i col·lectiu: l’ESS fa bandera de l’austeritat ben entesa, que és la que busca la major eficiència essent capaç de satisfer les necessitats de la comunitat. El consum responsable i el rebuig a l’especulació en serien els principis rectors. Algunes pràctiques d’ESS per a l’estalvi individual i col·lectiu són el consum col·laboratiu, els bancs del temps i les comunitats autofinançades (CAF).

Finalment, un vuitè «calaix» del recull l’ocupen un conjunt d’experiències que els autors denominen «estratègies integrals i xarxes de municipis»: els municipis reflexionen sobre la contribució de l’ESS al desenvolupament local i realitzen processos que permeten conèixer la situació actual, imaginar cap a on es vol anar i actuar per transformar la realitat en la direcció escollida.

Paraules clau
#ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA #CATALUNYA #EXPERIÈNCIES
Experiències

Aquest apartat de la maleta inclou sis experiències que permeten visibilitzar iniciatives d’Economia social i solidària i d’Innovació social a Barcelona. Les experiències s’emmarquen en diferents camps d’actuació, de manera que permeten complementar i exemplificar els diferents continguts de la proposta formativa.