BRÚIXOLA PER

Aprofundir

RECURS DIDÀCTIC RD16

Com treballar de manera participativa

Autoria
Barabara Educació SCCL
Data de publicació
Desembre 2017

Breu descripció

La democràcia interna, la gestió compartida i el lideratge col·lectiu són elements essencials d’un projecte col·lectiu i d’un projecte cooperatiu. Aquest recurs pretén donar eines per conèixer quins són els espais, com gestionar i fomentar la participació de totes les persones, i com fomentar i aplicar estratègies i tècniques en el treball conjunt.

Objectius d’aquest recurs

  1. Conèixer els espais democràtics i de participació d’un projecte col·lectiu
  2. Aportar eines i estratègies per gestionar i fomentar la participació de totes les persones
  3. Descobrir tècniques i dinàmiques per al treball participatiu

Continguts que es treballen

  1. Òrgans socials participatius de les entitats
  2. Estructura, convocatòria i dinamització de les assemblees
  3. Estratègies per gestionar i fomentar la participació de totes les persones
  4. Tècniques i dinàmiques per al treball participatiu

PROPOSTA DE TREBALL

La democràcia interna, la gestió compartida i el lideratge col·lectiu són elements essencials d’un projecte col·lectiu i d’un projecte cooperatiu. Aquest recurs pretén donar eines per conèixer quins són els espais, com gestionar i fomentar la participació de totes les persones, i com fomentar i aplicar estratègies i tècniques en el treball conjunt.

Són molts els àmbits en què es desenvolupen assemblees. De fet, són la base de les organitzacions democràtiques (associacions, cooperatives, etc.). I són encara més els àmbits en què les reunions són eines habituals per articular el treball en equip.

No obstant això, no hi ha una divulgació general de les tècniques que faciliten el desenvolupament eficaç i satisfactori d’aquest tipus de treballs col·lectius. I aquesta manca de referents tècnics es tradueix gairebé sempre en molts problemes: les reunions són molt llargues i poc productives, es desenvolupen de forma poc participativa o fins i tot antidemocràtica, resulten pesades i poc atraients, entre molts defectes. Es fa necessària l’adquisició de cert coneixement tècnic, i també d’entrenament.

Les assemblees són l’instrument pràctic més definitori de l’organització democràtica i igualitària. Per la seva banda, les reunions, com a manifestació del treball en equip, han demostrat donar respostes més creatives i productives que les valoracions i decisions preses unilateralment. Les assemblees i reunions, per tant, confereixen sentit social, comunitari i cooperatiu a l’autogestió de qualsevol col·lectiu. Per això han de dotar-se d’instruments que permetin la posada en pràctica d’aquestes qualitats, superant les dificultats.

Així, doncs, algunes pistes per gestionar assembles podrien ser les següents:

1

Analitza en l’històric de la teva entitat si compleixes i en quin grau (essent 1 gens, i 4 molt) les afirmacions següents depenent dels criteris d’eficàcia, participació democràtica, i relacions personals i cooperació, que serien els ideals en una assemblea:

Amb relació a l’eficàcia

1 2 3 4
S’analitzen correctament els problemes a tractar
Existeixen bons criteris de valoració
Es prenen les decisions més adequades
S’informa correctament de les decisions adoptades
Els acords es resolen en el temps fixat

Amb relació a la participació democràtica

S’escolten i es tenen en compte totes les opinions i suggeriments
Tothom té a la seva disposició tota la informació necessària
Les decisions es prenen sense imposicions ni coaccions
Les decisions es prenen preferentment per consens i, si no és possible, per votació majoritària

Amb relació a les relacions personals de cordialitat i cooperació

El clima de treball és agradable
Les relacions es basen en el respecte mutu
Es resolen els conflictes de forma no violenta

Es garanteix la confiança per abordar temes i afavorir la comunicació i l’acord

Reflexioneu sobre els resultats:

  • En quin àmbit o àmbits creieu que hauríeu de millorar?
  • En quin àmbit o àmbits sou més forts?
  • Quines estratègies creus que serien útils per millorar els aspectes amb menor puntuació?
2

Amb relació a les convocatòries d’assemblea i ordres del dia.

Marca amb una creu aquells aspectes que sí que compliu pel que fa a les convocatòries d’assemblea i ordres del dia:

La convocatòria es fa amb prou antelació i s’inclou l’ordre del dia elaborat prèviament. Convé que totes les persones tinguin clar quan serà la reunió, quins punts es tractaran, en quin ordre, quant de temps s’estima que durarà i quines tasques són necessàries fer abans de la reunió (aconseguir informació, habilitar un espai, aportar materials per a una dinàmica, estudiar l’ordre del dia, etc.).

En la redacció dels punts de l’ordre del dia s’especifica per a cada tema quin és l’objectiu que es pretén assolir (informar, prendre una decisió, sondejar opinions, etc.) i el mètode o procediment que s’utilitzarà.

Els temes es presenten al més agrupats possible per tractar al mateix temps aquelles coses relacionades; també se separaran aquells aspectes d’un mateix tema que necessitin solucions molt diferents.

L’ordre del dia proposat està obert a la inclusió d’altres propostes de temes a tractar i es deixa un marge raonable de temps per poder afegir els nous temes d’interès sorgits després de la convocatòria.
Una opció és dedicar sempre un punt final de «diversos» on es pugui donar cabuda a les novetats que sorgeixin o a les propostes que faci la resta del grup. Una altra possibilitat és obrir un petit espai de temps, al principi de la celebració de l’assemblea, sol·licitant a totes les persones assistents que proposin temes per incloure a l’ordre del dia i decidir, en aquest moment, si es poden abordar aquest mateix dia o s’han passar per a la propera ocasió.

S’inicia l’assemblea amb alguna proposta que reuneixi les persones i els faci reconèixer la presència dels altres i dels seus interessos: una presentació dinàmica dels assistents, un tema distès que propiciï la intervenció de tots i totes, etc.

S’ordenen els temes per prioritat i/o per importància. Per exemple: començar amb alguna cosa fàcil de resoldre (això dona vigor i energia al grup); seguir amb els temes més difícils, extensos o de major importància; els temes llargs poden dividir-se en diverses parts que es manegin millor o tractar-los en grups petits i després en plenari conjunt; acabar amb una cosa senzilla i curta (deixant bona sensació per a la propera vegada).

Si la nostra entitat té una dinàmica assembleària molt constant, es fixen la data i els temes de la propera reunió al finalitzar.

3

El temps, la mida del grup i l’organització de l’espai

El temps: després d’una hora i mitja o dues, minva notablement el rendiment i la capacitat d’autocontrol (per demanar el torn de paraula, escoltar les opinions i mantenir la disciplina necessària que exigeix el treball en grup). És habitual que les reunions sobrepassin aquest límit, la qual cosa provoca que les decisions no siguin preses tant per no haver arribat a una solució convincent com per pur cansament. La prolongació excessiva de la reunió també repercuteix, pel cansament, en un estat general de més crispació (o desimplicació) i en un clima tens (o massa relaxat, abandonant ja l’interès pel compliment dels objectius prefixats). Reflexioneu al voltant de les preguntes següents:

  • Quant de temps va durar l’última assemblea o reunió en què vau participar i/o organitzar?
  • Si ha sorgit algun conflicte, valoreu si la variable “temps” ha pogut contribuir a empitjorar o millorar la situació.

La mida del grup: un grup superior a deu persones tendeix a fraccionar-se en subgrups. Per aquest motiu, en aquests grups la moderació és imprescindible, com ho pot ser també la divisió per fomentar la participació de tothom de manera més directa i propera. Els col·lectius amb molts membres han de tenir això en compte per abordar tasques especialment complexes o delicades.

Tot seguit presentem algunes dinàmiques d’organització del grup per afavorir el consens i la participació. Analitzeu cada opció i valoreu quina creieu que pot ser més adequada a les vostres necessitats:

Moderació del debat. Si es decideix treballar amb tot el grup és imprescindible tenir una persona moderadora i objectiva que organitzi el torn de paraula.

Divisió en subgrups. En moltes ocasions (sobretot per a la producció d’arguments i la valoració d’alternatives, però menys per a la presa de decisions), és recomanable dividir-se en subgrups que després actuïn com unitats dins del grup. Es treballa en petits grups (màxim 12-15 persones) i s’escull un representant o dos perquè presentin en plenari al gran grup les conclusions extretes.

Delegar el treball. Una altra possibilitat és delegar el treball de recerca d’alternatives en el subgrup més capacitat o bé el disposat per a aquesta tasca a títol voluntari. Es delega la tasca i en la convocatòria següent es presenten els resultats i/o les conclusions a què s’ha arribat.

L’organització de l’espai: sempre que hi hagi alternatives, intentarem tenir cura en l’elecció del local, i valorarem favorablement aquells que tenen un mobiliari que permet variacions per adaptar-se a la mida del grup (sala diàfana amb cadires mòbils, taules que es puguin moure, llum natural, etc.). No atendre a la distribució espacial en les reunions pot influir en el desenvolupament. Podem organitzar l’espai segons dos models de comunicació contraposats:

Model unidireccional o individualitzador: tots els assistents estan orientats cap a una o poques persones, com en les classes magistrals. Aquest model no afavoreix la comunicació en tots els sentits, però pot ser el model apropiat quan es tracta de reunions de centenars de persones.

Model multidireccional o participatiu: els assistents en cercle o d’una altra manera, sempre que es garanteixi que cadascú pot veure de cara tots els altres. Aquesta és l’organització ideal per a grups no gaire nombrosos, ja que promou la participació de tothom per igual i evita que es facin subgrups que puguin entorpir la marxa conjunta de la reunió.

4

Tècniques i mètodes per al desenvolupament del treball participatiu

Les tècniques i els mètodes per al desenvolupament de les reunions han de ser adequats als objectius específics de cadascuna («per a què» va ser convocada). En general, distingim cinc grans grups de tipus de reunions, cadascun amb unes tècniques pròpies. Tot seguit se n’exposen algunes:

TIPUS DE REUNIÓ DURADA DINÀMIQUES I TÈCNIQUES
Informació Màx. 2h Aplicar tècniques de comunicació multilateral: amb l’objectiu de comprovar que el circuit comunicatiu funciona per mitjà de preguntes per verificar que la informació és rebuda correctament, fent preguntes, respostes i comprovacions constants. S’aconsegueix garantir molt millor l’objectiu d’informar que no pas amb la tècnica habitual de l’exposició lineal.
Creativitat 2h

Tècnica de pluja d’idees: es tracta d’obrir un espai d’expressió i «pensament lliure » en el qual no es permeti criticar cap idea, per absurda que pugui semblar. Només tenen cabuda les intervencions per exposar idees, tant les que se’ns ocorren directament com les que se’ns ocorren «per associació» després de sentir les idees dels altres. Si és possible, la tasca de recollir les idees per escrit l’ha de fer una persona que no les estigui generant. El moderador o moderadora pot facilitar aquesta tasca repetint les idees i ordenant bé el torn de paraula.

Tècnica dels sis barrets per pensar, d’Eduard de Bono: dinàmica grupal per grups de mida reduïda per tal d’analitzar els diferents punts de vista d’un problema i buscar solucions alternatives a les que podríem aportar habitualment.

Aportacions per targetes: és també una de les dinàmiques més utilitzades, amb múltiples noms i variants, com ara el brainwriting, el «mètode 635» (6 persones, 3 idees, 5 minuts) o «el xiuxiueig». La dinàmica té com a objectiu la generació d’idees tot garantint l’aportació individual de cadascun dels membres del grup.

Discussió i anàlisi 2h

Estratègia d’esquema del desenvolupament del debat: disseny de l’estratègia que seguirem segons l’esquema següent:

Font: Eines per a la participació ciutadana: tècniques participatives per al debat grupal. Diputació de Barcelona.

Dinàmica de confrontació: l’objectiu és aprofundir en l’anàlisi de les diferents postures, dels seus avantatges i inconvenients; produir gran nombre i qualitat d’arguments. Nombre de participants: entre 9 i 18, preferentment. Durada: 90 min.

  • Conformació dels grups: sondeig d’opinions (5-10 min.).
  • Producció d’arguments dins de cada grup (20 min.).
  • Discussió en grups mixtos, amb representants de cada grup. Es tracta de conèixer els arguments dels altres (20 min.).
  • Tornada al grup inicial per produir els arguments perfeccionats i definitius (20 min.).
  • Discussió entre els tres portaveus dels tres grups (20 min.).

Sociograma i mapa de poder: el sociograma és un instrument derivat de la teoria de xarxes i consisteix en una gràfica on es projecten un conjunt de nodes que corresponen als actors (els que corresponguin a cada moment, en l’àmbit de l’Estat, del mercat, de la societat civil, etc.) i les relacions existents entre aquests (més fortes o més febles, positives o de conflicte). El sociograma té inicialment una funció descriptiva, ja que mostra el mapa de grups i organitzacions existents: permet mostrar qui treballa en determinades lògiques, qui no ho fa i qui podria estar-ho fent. Però, a partir d’allà, es pot elaborar amb més profunditat un diagnòstic de cada actor per poder definir estratègies de relació i influència.

Discussió i anàlisi

2h

Impacte de futur: aquesta tècnica permet debatre els diferents posicionaments dins d’un mateix grup entorn d’un tema concret. És útil per agrupar els participants per posicionaments en lloc de fer-ho prèviament per la seva adscripció a organismes, entitats o grups, i, des d’allà, construir i reforçar arguments entorn del seu discurs. Per a això, es requereix que els participants estiguin prou informats i ubicats per poder posicionar-se inicialment entorn del tema de debat. Es pot utilitzar com a devolució, contrast i enriquiment d’una diagnosi i, seguidament, generar propostes i/o perfilar estratègies. També és aplicable en avaluacions i processos de presa de decisions, tot utilitzant-se com a complement a un grup nominal. En la seva formulació original, requereix que el punt de vista o posicionament inicial es pugui mesurar segons el grau d’acord.

Font: Eines per a la participació ciutadana: tècniques participatives per al debat grupal. Diputació de Barcelona.

Presa de decisions

2h

Tècnica DAFO: té com a objectiu elaborar un diagnòstic intern i extern d’una determinada organització o fenomen, per poder definir estratègies de futur i prendre decisions. A més de diagnosticar i identificar estratègies de futur, també es pot utilitzar per fer seguiment i avaluació de programes.

Tècnica Delphi: la principal aportació de la tècnica Delphi és el fet de treballar «a distància» amb un grup de persones participants, a les quals se’ls demana que responguin una sèrie de qüestions objecte d’estudi. D’aquesta manera, no solament es pot accedir a persones amb dificultats de participar presencialment, sinó que també es garanteix l’anonimat en la participació (la qual cosa permet, a més, que els arguments no es consensuïn sota pressió grupal). El procediment consisteix en diversos qüestionaris interactius fets a distància durant algunes setmanes a un grup limitat de persones a les quals es considera «expertes» amb relació al tema tractat. En conèixer el tema tractat i els punts de vista de la resta, poden, anònimament, anar modificant les seves posicions i arguments.

Matriu de priorització de problemes: creació d’una taula de doble entrada per prioritzar opcions, i comparar-les i debatre-les de dues en dues. Es pot expressar en una gràfica, on per exemple X seria urgència i Y seria importància.

En conclusió per dur a terme un procés participatiu es important conèixer els objectius que es volen treballar i dissenyar la millor estratègia (coneixent el grup, l’espai, els condicionants, etc.) per aplicar una dinàmica de grup que pugui donar resposta als objectius de treball plantejats. Us animeu a provar-les?

Recomanacions per a la seva aplicació

En aquest recurs es presenten algunes indicacions i propostes per dur a terme processos de treball col·lectiu i participatiu. Està orientat tant a grups reduïts com nombrosos, formalment constituïts com no constituïts.

Paraules clau
#DEMOCRÀCIA INTERNA #GESTIÓ COMPATIDA #LIDERATGE COL·LECTIU #COOPERACIÓ #ÒRGANS SOCIALS #ASSEMBLEES #TÈCNIQUES I DINÀMIQUES #TREBALL PARTICIPATIU
Experiències

Aquest apartat de la maleta inclou sis experiències que permeten visibilitzar iniciatives d’Economia social i solidària i d’Innovació social a Barcelona. Les experiències s’emmarquen en diferents camps d’actuació, de manera que permeten complementar i exemplificar els diferents continguts de la proposta formativa.