BRÚIXOLA PER

Aprofundir

RECURS DIDÀCTIC RD12

Intercooperar per objectius comuns

Autoria
Barabara Educació SCCL
Data de publicació
Desembre 2017

Breu descripció

Recurs que ens permet conèixer casos i experiències d’intercooperació, i que també ens permetrà pensar en una estratègia de relació i treball amb altres entitats, analitzant els avantatges, el significat i el sentit de treballar en cooperació amb altres.

Objectius d’aquest recurs

  1. Definir i analitzar el concepte d’intercooperació
  2. Conèixer quins són els motius per intercooperar
  3. Analitzar el cooperar versus competir
  4. Conèixer diferents maneres i espais per intercooperar

Continguts que es treballen

  1. El concepte d’intercooperació
  2. Motius per intercooperar
  3. Formes d’intercooperació
  4. Trobades d’intercooperació
  5. Casos de col·laboració entre/amb cooperatives

PROPOSTA DE TREBALL

Intercoope... què? Tots els sectors creen conceptes propis, i un dels utilitzats en l’àmbit de l’Economoia social i solidària és el d’intercooperar. Però, què vol dir? Com s’intercoopera?

Analitzant el concepte

La intercooperació és el mecanisme de relació entre organitzacions que proposem des de l’Economia social i solidària, en oposició a la tendència a competir i buscar l’interès propi, per tal d’obrir oportunitats de generació d’ingressos i per fer viable els projectes socioempresarials. En definitiva, generar xarxa i dinàmiques que afavoreixin poder conèixer-nos més entre nosaltres per anar guanyant escala des de la cooperació, en comptes de fer-ho competint. La intercooperació entre organitzacions del mateix sector és fonamental per a l’escalabilitat i l’expansió del Mercat social. És aquí on demostrem que, per créixer, no s’ha de recórrer a la competència, sinó que es pot cooperar entre organitzacions per arribar més enllà.

La intercooperació és i ha estat sempre una de les característiques diferenciadores de les societats cooperatives. La mateixa existència va molt lligada a la unió i a l’ajut mutu per assolir unes finalitats comunes. Per exemple, en l’àmbit de la representació és un recurs sobradament utilitzat en el cooperativisme: des dels seus inicis el moviment cooperatiu s’ha organitzat i estructurat per mitjà de les organitzacions representatives (federacions i confederacions) en l’àmbit nacional, estatal i internacional.

Altrament, hi ha un altre àmbit de relació i cooperació que, ara més que mai, esdevé clau per a la generació de col·laboracions que tinguin la capacitat necessària per operar en el mercat actual; parlem de la intercooperació empresarial. Cal apostar per una col·laboració entre empreses que permeti generar capacitats que individualment seria impossible d’assolir i que alhora ens permeti una permanència competitiva en el mercat: gestió i creació col·lectiva de centres d’investigació, desenvolupament de la internacionalització, centres propis d’ensenyament i col·locació, instruments financers, etc.

El principi de la intercooperació presenta, doncs, un doble vessant:

  • D’una banda, el d’aconseguir un major grau d’eficàcia en la tasca de satisfer les necessitats de socis i sòcies, en un context cada vegada més competitiu d’empreses concentrades, tenint en compte que la competència que hi hagi en el futur no serà la competència de les grans contra les petites, sinó la de les grans contra elles mateixes
  • De l’altra, la finalitat de la cooperació no és únicament promoure els interessos de sòcies i socis individuals, sinó que, a més a més, també el progrés i el benestar generals, per la qual cosa si el principi de la intercooperació no fos imprescindible des del punt de vista de la supervivència d’una cooperativa aïllada, ho seria per al desenvolupament del moviment cooperatiu en el seu conjunt.

Alguns exemples:

Suara aposta per la intercooperació mitjançant aliances amb altres empreses i organitzacions, seguint un dels pilars bàsics i diferenciadors de les societats cooperatives.

http://www.suara.coop/ca/qui-som/intercooperacio/

Abacus cooperativa construeix comunitat participant activament en diversos projectes i espais d’intercooperació, i fins i tot és membre fundador d’algunes d’aquestes iniciatives, com és el cas del grup cooperatiu Clade.

https://abacus.coop/ca/qui-som/com-ho-fem/intercooperacio/

Ens queda clar el concepte? És el que havíem intuït en llegir-lo?

Abans d’avançar, i un cop entès el concepte, preguntem-nos quins deuen ser els motius que mouen les cooperatives a intercooperar. Quants som capaços de llistar-ne?

Llegim ara el següent apartat i reflexionem sobre els motius que es citen. Coincideixen amb els de la nostra llista? Algun motiu ens sorprèn? Per què?

Motius per intercooperar
  1. Competència: s’han de tenir en compte dos factors, la competitivitat de l’empresa cooperativa davant la resta d’empreses i el mercat, i la competència existent entre cooperatives, cosa que constitueix un dispendi d’esforços que va en contra dels objectius generals del moviment cooperatiu davant d’altres tipus de societats.
  2. Productivitat i reducció de costos: en aquest sentit parlaríem de les economies d’escala i experiència (saber fer), i de l’adaptació a les noves tecnologies. Un major volum productiu permet racionalitzar i optimitzar la capacitat industrial o comercial disponible, aconseguint uns costos més baixos i, per tant, uns excedents més grans.
  3. Accés a noves tecnologies i inversions: relacionat amb el punt anterior, les empreses productives únicament seran capaces de sobreviure en la mesura que puguin incorporar elements diferenciadors que els donin un valor afegit davant el o la consumidor. Aquesta diferenciació requereix un suport de qualitat i una adequació permanent. Per tal d’adequar l’oferta a la demanda cal dotar-se, cada vegada més, de tecnologies noves i costoses que tenen, a més, una vida útil curta; això implica costos de producció més elevats. La intercooperació facilita l’accés a aquestes tecnologies que, individualment, serien inabastables.
  4. Accés a recerca i desenvolupament propi: la innovació tecnològica en els processos productius i de transformació, la recerca de nous sistemes productius, els nous productes i la seva aplicació pràctica configuren elements clau de la competitivitat empresarial futura. Mitjançant la intercooperació es podria accedir a aquesta possibilitat.
  5. Accés a personal especialitzat: com la resta de recursos, el personal té un cost. Un projecte empresarial amb èxit no pot prescindir d’un equip humà capacitat i especialitzat que el sustenti. La “bona voluntat” ja no és suficient per gestionar adequadament una empresa que necessita coneixements en gestió i els coneixements tècnics necessaris.
  6. Capacitat d’accedir a nous mercats: especialment, les empreses que actuen en canals de gran distribució es veuen obligades a assolir majors dimensions que li permetin entrar o mantenir-se dins aquests canals, adaptant-se a les condicions cada cop més exigents per efecte de la força de negociació que atorga l’elevat grau de concentració existent. Accedir directament a aquests canals millora la rendibilitat de les empreses quan es fa en condicions de negociació adequades, i això no és possible sense unes dimensions mínimes.

Alguns exemples:

Grup ECOS: És un grup cooperatiu format per empreses de l’economia social i solidària. Treballen en sectors d’activitat diversos i tenen com a objectius enfortir i desenvolupar les organitzacions sòcies, contribuir al benestar de les persones que les integren i promoure la creació del mercat social. La seva intercooperació pot adoptar moltes formes diferents, però una de les més importants és impulsar nous projectes d’economia social i solidària. Algunes consisteixen a fer noves activitats dins les cooperatives ja existents, d’altres a crear-ne de noves.

http://grupecos.coop

Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona: És un dispositiu de foment i promoció de l’Economia social i solidària a la ciutat de Barcelona. En el marc de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, s’orienta prioritàriament a la creació de noves cooperatives, així com a la generació de llocs de treball en cooperatives existents.

http://bcn.coop

Formes d’intercooperació

El Manual d’intercooperació, elaborat per CoopCat, és un manual que ofereix informació i explica estratègies d’intercooperació des de diferents vessants (econòmica amb o sense vinculació patrimonial, mixtes i representativa). Per a més informació sobre les següents formes d’intercooperació, us convidem a llegir-lo.

Econòmica

Sense vinculació patrimonial

Cooperativa de segon grau · Cooperatives de serveis

Grups cooperatius · Creació d’entitats mercantils

Altres formes de col·laboració · Agrupacions d’interès econòmic

Unions Temporals d’Empreses · Societats de Garantía Recíproca

Amb vinculació patrimonial

Fusions/absorcions · Escissions

Mixtes
(poden o no tenir objectius econòmics)

Convenis intercooperatius · Entitat amb qualificació especial

Respresentativa

Unions de cooperatives · Federacions de cooperatives

Confederacions de cooperatives

Font: CoopCat. Manual d’intercooperació. Maig 2016. Pàg. 10.
http://www.rsecoop.coop/index.php/productes-rse-coop/download/2-manuals/4-manual-d-intecooperacio

És interessant destacar el cas concret de la intercooperació sota fórmules que poden o no tenir efectes econòmics, com són els convenis intercooperatius (en el mateix manual trobareu una proposta model de conveni) i fórmules entre entitats amb qualificació especial (cooperatives d’iniciativa social i cooperatives com a entitats sense ànim de lucre).

Algunes trobades d’intercooperació que us poden interessar. Us hi apunteu?
  1. Enxesca’t: en el si de la XES hi ha una comissió d’intercooperació que intenta afavorir la cooperació sectorial i intersectorial entre els socis de la xarxa. Per afavorir aquestes dinàmiques, una de les eines principals són les trobades d’intercooperació, que permeten generar connexions i intercanvis entre organitzacions. En aquest article hi ha una presentació de la feina de la comissió.
  2. Espais d’intercooperació de la Fira d’Economia Solidària (FESC): espai de trobada de les expositores el primer dia de la fira, espai d’intercooperació permanent durant tota la fira on les expositores i persones visitants poden posar anuncis d’oferta i demanda, i l’espai del sopar.
  3. Xarxa d’Ateneus Cooperatius: els Ateneus Cooperatius de Catalunya són un servei públic en el marc del programa aracoop, format per més de 121 organitzacions públiques i privades amb una gran expertesa en l’àmbit de l’Economia social i cooperativa. Formen una xarxa de deu ateneus cooperatius distribuïts per tot el territori, i actuen com a antenes i altaveus de l’Economia social amb l’objectiu d’identificar les necessitats i les oportunitats de l’Economia social i cooperativa. Treballem per dinamitzar, multiplicar i estimular les iniciatives i les potencialitats de l’Economia social i cooperativa per crear riquesa al territori i ocupació estable i de qualitat.
  4. Projecte Barri Cooperatiu: un projecte transversal de dinamització cooperativa en l’àmbit local del barri que té per objectiu la creació, el creixement i la consolidació de cooperatives. S’hi poden trobar oportunitats de relació de cooperació i intercooperació entre els participants en el programa.
  5. El programa Municipi Cooperatiu és un espai de col·laboració amb els ajuntaments, que esdevenen referents de cooperativisme a la seva població. Cadascun d’ells desenvolupa el seu pla de treball amb activitats específiques, per al qual compten amb els recursos especialitzats de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.




Paraules clau
#INTERCOOPERACIÓ #COOPERATIVA
Experiències

Aquest apartat de la maleta inclou sis experiències que permeten visibilitzar iniciatives d’Economia social i solidària i d’Innovació social a Barcelona. Les experiències s’emmarquen en diferents camps d’actuació, de manera que permeten complementar i exemplificar els diferents continguts de la proposta formativa.