BRÚIXOLA PER

Emprendre

RECURS DIDÀCTIC RD8

Transformació d’una associació en cooperativa

Autoria
Barabara Educació SCCL
Data de publicació
Desembre 2017

Breu descripció

Procés de reflexió i estudi crític sobre la situació del projecte actual per valorar si el model de transformació de l’activitat econòmica en cooperativa és viable i adequat al nostre projecte associatiu. Un recurs orientat a un públic concret que vulgui iniciar un procés de transformació cap al model cooperatiu.

Objectius d’aquest recurs

  1. Conèixer les diferències principals entre associació i cooperativa
  2. Analitzar els motius que poden impulsar la transformació a cooperativa
  3. Conèixer casuístiques concretes d’associacions que es poden plantejar una conversió
  4. Realitzar una autodiagnosi per analitzar la viabilitat i l’adequació de la transformació
  5. Aprofundir en el concepte de cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social

Continguts que es treballen

  1. Diferències principals entre associació i cooperativa
  2. L’activitat socioeconòmica com a motivació principal per impulsar la cooperativa
  3. Cooperativa sense ànim de lucre i cooperativa d’iniciativa social
  4. Tipus de cooperatives més freqüents provinents de l’àmbit associatiu
  5. Casos exemple d’associacions que es poden plantejar una conversió a cooperativa
  6. L’autodiagnosi per iniciar un procés de transformació en cooperativa
  7. El procés de conversió d’una associació a cooperativa: tràmits, eines i recursos

PROPOSTA DE TREBALL

Aquest recurs es basa en l’aplicació de la guia

La cooperativa, un model per gestionar l’activitat econòmica de la nostra associació

Associació o cooperativa?

En algun moment, ja sigui en la constitució o durant la vida de l’organització, ens hem qüestionat quina fórmula jurídica és més escaient per a l’activitat que duu a terme la nostra organització. Aquesta guia pretén aportar algunes reflexions sobre la idoneïtat de la cooperativa per dur a terme una activitat socioeconòmica a partir de considerar diversos aspectes societaris, de l’activitat, organitzatius i legals.

L’activitat socioeconòmica com a motivació principal per impulsar la cooperativa

La raó principal per plantejar-se la conversió a cooperativa és l’existència d’una activitat socioeconòmica que ha pres força. Davant d’aquesta situació ens hauríem de preguntar: l’associació continua sent la millor fórmula per gestionar l’activitat socioeconòmica que estem duent a terme?

ASSOCIACIONS

El factor fonamental de les associacions són les seves finalitats no lucratives, dutes a terme principalment de forma voluntària per part de la seva base social, així com tenir una base social àmplia i la voluntat de relleu.

COOPERATIVES

El factor fonamental de les cooperatives és l’activitat que cooperativitzen les persones sòcies per satisfer llurs necessitats comunes (consum, treball, aportació de producte, mutualització d’un servei, ús d’habitatge, etc.).

Sense ànim de lucre

No està renyit tenir finalitats no lucratives i desenvolupar una activitat econòmica o negoci, ans al contrari, totes les cooperatives d’iniciativa social que gestionen serveis en un marc ampli d’acció social són entitats sense ànim de lucre. Com també ho són algunes cooperatives de consumidors i usuaris, sobretot les cooperatives de consum ecològic que han sorgit en els darrers 10 o 15 anys i que tenen com a principal raó de ser una activitat econòmica (compra conjunta).

COOPERATIVA SENSE ÀNIM DE LUCRE

Per contractar amb les administracions públiques, obtenir beneficis fiscals, subvencions i altres mesures de foment, una cooperativa pot dotar-se de la consideració de no tenir ànim de lucre. Això significa que els beneficis que es generen, després de pagar sous i les altres despeses, es destinen a la mateixa empresa, entre altres requisits.

COOPERATIVA D’INICIATIVA SOCIAL

Poden ser reconegudes com a cooperatives d’iniciativa social les que presten serveis assistencials i/o inserció social plena, atenen col·lectius amb risc d’exclusió o necessitats no cobertes. Les cooperatives d’iniciativa social són sempre sense ànim de lucre. Aquestes cooperatives poden establir la participació de voluntariat en la realització de les activitats que conformen l’objecte social. Les persones voluntàries poden participar en els òrgans socials, amb veu però sense vot.

En general, la cooperativa és una fórmula molt adequada per a les associacions que necessiten adaptar la totalitat o una part de la seva activitat a una estructura més empresarial que permeti mantenir els principis, els valors i els objectius fundacionals.

Tipus de cooperatives més freqüents provinents de l’àmbit associatiu

Les tipologies més corrents de cooperatives que s’adopten provenint d’una associació són les cooperatives de treball associat, les de consumidors i usuaris, i les mixtes. El projecte cooperatiu pot evolucionar d’una classe a una altra per les circumstàncies que siguin. Només caldrà complir els requisits legals per adquirir una altra classe cooperativa i regular-ho en uns estatuts aprovats prèviament en assemblea. Per exemple, es podria donar el cas d’una cooperativa de treball que incorporés la clientela com a socis/ es usuaris/es.

Casos exemple d’associacions que es poden plantejar una conversió a cooperativa

Associacions que esdevenen iniciatives d’autoocupació

  • Quan tot i conservar les finalitats no lucratives i els interessos socials fundacionals –comunitaris, culturals o d’altra naturalesa–, l’associació ha esdevingut un modus vivendi per a llurs socis/es.
  • Quan la base social es redueix a les persones que hi treballen, potser algunes més, però el que podríem anomenar el “nucli dur” hi té una vinculació laboral.

Associacions que impulsen un nou servei o negoci

  • Quan les associacions han promogut la realització de determinades línies d’activitat o serveis que, amb el temps, han vist incrementada la importància i el pes econòmic.
  • Quan s’ha permès la generació i el manteniment de llocs de treball vinculats a aquests serveis.
  • En aquest cas es pot optar per externalitzar la realització de l’esmentada línia d’activitat econòmica a una cooperativa, com una manera de professionalitzar aquests serveis, i a la vegada continuar mantenint la personalitat jurídica d’associació.

Associacions de consum que volen adequar la fórmula jurídica

  • Quan les activitats principals estan destinades a cobrir exclusivament les necessitats de les persones associades i llurs famílies, de manera que predomina l’interès particular davant de l’interès general o l’interès comú en benefici social.
  • No poden obtenir mai un reconeixement com a associació declarada d’utilitat pública, ni acollir-se al beneficis fiscals que se’n deriven.
  • Els ingressos principals d’aquestes associacions provenen de les quotes i dels imports que aporten les persones associades i que tenen un component de contraprestació d’un servei.
  • L’associació haurà de complir les obligacions fiscals que es derivin de l’activitat econòmica que desenvolupa. Davant l’obligació vers els requeriments fiscals, la cooperativa parteix amb avantatge per la major protecció que li ofereix el règim fiscal propi de les cooperatives.
El procés de conversió a cooperativa, el primer pas l’autodiagnosi

La guia L’empresa continua. Guia de transformació en empreses cooperatives us presenta en les seves pàgines un procés d’autodiagnosi. Tot i que està enfocat a l’àmbit empresarial, també pot ser d’utilitat perquè les associacions puguin fer una autodiagnosi amb l’objectiu d’observar diferents paràmetres útils a l’hora de prendre la decisió d’iniciar un procés de transformació en cooperativa.

La valoració dels diferents aspectes s’ha de dur a terme a partir de la seva ubicació en un «codi gràfic». Aquest element ha d’expressar si estem d’acord o valorem favorablement una situació/aspecte en concret, si estem en un nivell intermedi, o si l’organització es troba en una situació negativa o amb una àmplia necessitat de millora. Els apartats sobre els quals haurem d’analitzar-nos són: la gestió, les persones, el lideratge del procés, els clients, el producte o servei, els aspectes econòmics, l’entorn i els grups d’interès.

Com analitzar els resultats?

Una valoració favorable té una puntuació de 5 punts, una de nivell intermedi té 3 punts, i una de negativa o amb àmplia necessitat de millora, 0 punts. Cal fer la valoració de cada apartat tenint en compte la mitjana de les puntuacions.

La guia ofereix una puntuació mínima recomanada per iniciar el procés de reflexió que ha de dur l’organització al desenvolupament del procés de transformació, desglossat en la taula següent. Es recomana especialment que no es comenci el procés de transformació si els apartats sobre les persones i el lideratge no disposen de la puntuació mínima requerida (4).

El procés de conversió d’una associació a cooperativa

Opció A

Si només es converteix una part de l’activitat, tindrem una convivència de societats, amb la creació de la cooperativa en paral·lel a l’existència de l’associació.

Opció B

Si es converteix en la seva totalitat, tindrà lloc una transformació jurídica stricto sensu, que implica la transformació jurídica del negoci, sense que en cap moment es doni la convivència entre dues formes jurídiques.

Les associacions es poden transformar només en una altra persona jurídica no lucrativa, i això implica que una associació sense ànim de lucre només es podrà transformar en una cooperativa sense ànim de lucre, que podrà ser d’iniciativa social.

Recomanacions per a la seva aplicació

Aquest recurs es presenta com a eina introductòria per iniciar un procés de transformació en cooperativa. No obstant això, és important que en el moment d’iniciar un procés d’aquestes característiques comptem amb l’acompanyament i l’assessorament de persones especialistes. En aquest sentit, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ofereix orientació i suport tant en la creació d’una cooperativa com a l’hora de facilitar aquest procés de transformació en cooperatives.

Paraules clau
#ASSOCIACIÓ #COOPERATIVA D’INICIATIVA SOCIAL #COOPERATIVA SENSE ÀNIM DE LUCRE #TRANSFORMACIÓ #AUTODIAGNOSI
Experiències

Aquest apartat de la maleta inclou sis experiències que permeten visibilitzar iniciatives d’Economia social i solidària i d’Innovació social a Barcelona. Les experiències s’emmarquen en diferents camps d’actuació, de manera que permeten complementar i exemplificar els diferents continguts de la proposta formativa.